Activitats sobre l'era de les revolucions

Treballa amb la imatge:

1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.

-A l'escena surten tres persones de les quals cadascuna pertany a un estament diferent, la imatge ens mostra un noble i un eclesiàstic maltractant un home del tercer estat per alguna raó económica segurament.


2)Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.

-Primerament: el tercer estat ocupaba un 95% de la població i podien causar una gran revolta, amb això, una de les raons per causarla, era que cada vegada els privilegiats cobraven més impostos als pagesos i per culpa de les males collites no tenien suficients diners ni per menjar.

3)Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al
final de l’Antic Règim.


- Les contradiccions socials

De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.

- La crisi de l'estat

França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.





- Les noves ideologies

la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...

Treballa amb el text:

1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles
de la Declaració de Drets de l’Home?

-principis: Els homes neixen liures i iguals en drets, l'objectiu de qualsevol política és la conservació, la llei és l'expressió de la voluntat general

-drets: llibertat, propietat, la seguretat, la resistència a l'opressió, els ciutadans tenen el dret de concórrer la seva formació personalment o per mitjà de representants.


Treballa amb la imatge:

1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta-
ment representa cada un?

- El compte de Mirabeau, Robespierre, Bailly, president de l'Assamblea, un monjo, un abat i un pastor protestant, Gerard (un pagès) i el poble.

- El compte de Miabeau, Robespierre i Balli, el president de l 'Assamblea, representaven als privilegiats. EL monjo, l'abat, el pastor protestant, el pagès i el poble representaven als no privilegiats.

2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?

Es va reunir amb la intenció d'un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estatals Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.

Enviado a la(s) 12:25 del miércoles

Treballa amb la imatge:

1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en
aquest gravat.




(NO ESTÀ ACAVAT)