les unificacions d'itàlia i alemanya.

Treballa amb la imatge:

1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges
i digues què creus que representa aquesta escena.

rei victor manuel: el 1861 es proclama el rei d'italia i nomes li queda venècia i els estats governats per el papa que es van incorporar el 1866 i 1870, el papa va excomunicar al reii i aixo es un castig terrible perque permet que l'altre gent et puguin pendre tot el que tens i altres coses. victor emanuel se'n reia de tot aixo ja que ell ja tenia el que volia

garivaldi: garivaldi convoca les masses i convoca un exercit i conqereixen el sud d'italia k estava controlat per frança.

apunts recollits a classe:

mi: no es van produir pacificament, van haverhi bastants conflictes i pensaven k valia la pena matar per els seus ideals cap al seu estat, parteixen els 2 procesos dunificacio destat germen, guerra x aconseguir conflictes politics, i la burgesia dirigeix i pactara amb la aristocracia i pilotara el procés d'unificacio, procesos conservadors, no son exaltats democrates, dirigeixen el proces

Enviat a les 15:02 de dijous

mi: expedicions d garibaldi: savoia, i nica trosos del regne de piemont, el rei de piemont es diu victor emanuel i vol ser rei de tota italia, el primer ministre un gran negociador, es diu caur i el 3r personatge un general amb molts exits k es diu garibaldi, els 3 tenen el mateix objectiu, intenten controlar garibaldi xk fa coses sns control, italia esta dividida en 6 estats.

Enviat a les 15:06 de dijous

mi: limperi austriac conquereix veneto, austria tb s'apodera de milan i piemont es mante amb ndependencia dels altres estats d'italia, cabur es un habi judador a 2 bandes i pacta amb frança per ferli la guerra a austria amb suport frances i no vol k els francesos es qedin amb italia, cavour: arran de la batalla a italia de l'armada francopiamontesca i creen la creu roja. //garivaldi convoca les masses i convoca un exercit i conqereixen el sud d'italia k estava controlat per frança,

Enviat a les 15:11 de dijous

mi: victor emanuel: victor emanuel 2n, esta emparentat amb la familia espanyola, i el 1861 es proclama el rei d'italia i nomes li queda venècia i els estats governats per el papa que es van incorporar el 1866 i 1870, el papa va excomunicar al reii i aixo es un castig terrible perque permet que l'altre gent et puguin pendre tot el que tens i altres coses. victor emanuel se'n reia de tot aixo ja que ell ja tenia el que volia

Enviat a les 15:17 de dijous

mi: limpreri austriac i prussia es disputen el terripori alemany, els nacionalistes volien ke dels 39 estats, els unifiquessin, aqests estats van ser victimes dels ambiciosos dels estats més propers, napoleo els estats k mes li van costar van ser prussia i austria, si prussia no s'ho qedava tot era perque existia austria. otto von bismarck. prussia intenta liderar la unificacio potencià una unio de la qual va quedar exclosa i menyspreant les propostes. ell es el general i primer ministre i escull la guerra per unificar alemanya i ha d'enganyar al seu rival. té molt clar k frança i austria es volen quedar estats alemanys. guillem 1r, el rei de prussia i futur emperador d'alemanya, el 1866 fa una guerra contra austria, pero primer va fer un pacte amb ella perke frança no ataqués i conquerir un tros que ara es dinamarcai bismarck provoca les disputes amb austria per kedarse dinamarca i derrota als austriacs i es que amb la part nord d'alemanya

Enviat a les 15:23 de dijous

mi: bismarck no diu que es qeda els estats, diu que han compratit moneda per ser més forts i ara toca derrotar als francesos per quedarse la part del sud, la candidatura del tron d'espanya estava vacant i diversos paisos van proposar candidats de seu pais, i aleshores bismarck fa veure k se sent insultat xk defensen el seu candidat contra el alemany i provoca la guerra contra frança i arriba a paris, a versalles es proclama l'imperi alemany i la corona imperias recau al kaiser 1r i es proclama emperador guillem 1r. 1871 neix l'imperi alemany k es diu el segon reich k de seguida es va conveertit en una gran potencia i va competir contra frança i aglaterra

Enviat a les 15:28 de dijous

mi: rei victor manuel: el 1861 es proclama el rei d'italia i nomes li queda venècia i els estats governats per el papa que es van incorporar el 1866 i 1870, el papa va excomunicar al reii i aixo es un castig terrible perque permet que l'altre gent et puguin pendre tot el que tens i altres coses. victor emanuel se'n reia de tot aixo ja que ell ja tenia el que volia

garivaldi: garivaldi convoca les masses i convoca un exercit i conqereixen el sud d'italia k estava controlat per frança.

Analitza la imatge:

1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.



la dona simbolitza la llibertat, guiant al poble cap a un nou camí.







Van tenir èxit als països de Bohèmia, el nord d’Itàlia i la Confederació Germànica

primeres activitats sobre el nacionalisme i liberalisme

Analitza el gravat:

1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure
difusió d’idees.

-a la fotogràfia, s'expressa que els que estan reunits no poden expressar-se com a ells els hi agradaria, al cap tenen una mordassa que els hi cobreix la boca, i alguns tenen expressions de molta preocupació, altres volen el torn de paraula, altres pensen...

sembla que ningú els escolti.
hi ha molta repressió de la llibertat. Al cartell diu "Fins quan tindrem dret a pensar" que també expressa ela represió que hi ha per poder expressar-se amb l'antic règim restaurat,ningú pot dir res sense permís.

-
2) Situa la caricatura en el context històric.

Esta situat a l'absolutisme,que es el retorn a l'antic règim.En la caricatura es pot veure la "prohibició" que hi habia abans per poder expressar-se i per poder parlar lliurement.

Respon les preguntes

1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?

Sota la Constitució de 1791, França funcionaria com una monarquia constitucional. El rei havia de compartir el seu poder amb l'Assemblea ja que el poble volia modificar els drets i les lleis, i instaurar una monarquia constitucional, però encara mantenia el poder de vet i la potestat d'elegir els seus ministres

dues potències absolutistes europees, Àustria i Prússia, es van disposar a envair la França revolucionària, el que va fer que el poble francès es convertís en un exèrcit nacional, disposat a defensar ia difondre el nou ordre revolucionari per tot Europa. Durant la guerra, la llibertat d'expressió va permetre que el poble manifestés la seva hostilitat cap a la reina Maria Antonieta (anomenada la "austríaca" per ser filla d'un emperador d'aquell país i "Madame Dèficit" per la despesa que representava a l'Estat, que no era més gran que la majoria dels cortesans) i contra Lluís XVI, que gairebé sempre es negava a signar lleis proposades per l'Assemblea Legislativa.

2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina?
Com es va acabar i per què?

Els jacobins constituïen l'ala radical de la revolució, en oposició als més moderats girondins. Pel lloc que van ocupar a l'Assemblea Nacional (el més alt de la tribuna esquerra) també se'ls va designar amb el nom de "muntanyencs".

Van desplaçar als girondins del poder el juny de 1793 i en gran mesura van ser els responsables de l'execució del rei Lluís XVI. El juliol de 1794 (Thermidor o "càlid") un cop d'estat protagonitzat pels sectors més moderats (la "Plana") de la revolució va acabar amb el govern jacobí, posant fi a l'etapa anomenada "Règim de Terror", en al.lusió al gran nombre d'execucions portades a terme sota el lideratge dels més exaltats

Treballa amb el mapa:

1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?

La nova Constitució va trobar l'oposició de grups monàrquics i jacobins. Hi va haver diferents revoltes que van ser reprimides per l'exèrcit, la qual cosa va motivar que el general Napoleó Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, donés el 9 novembre 1799 un cop d'estat (18 de Brumari) instal • lant el Consolat.

2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-
nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?

-Suïsa (dependent i controlat)

-Vabiera

-Vestfalia

-Nápoles (dependent i controlat)

-Badén

-Lubeck hamburgo

-Turin

-Florencia

-Colonia Maguncia

-Wijktemberg

-Regne d'Itàlia (dependent i controlat)

3) Quins Estats independents de Fança van passar a ser aliats de Napoleó?

Prusia i l'imperi Austriac.

4)Quins van ser els únics territoris no ocupats l'any 1811? On es va produir la revolta més important contra Napoleó?

(NO HE TINGUT TEMPS D'ACAVAR-HO)

Activitats sobre l'era de les revolucions

Treballa amb la imatge:

1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.

-A l'escena surten tres persones de les quals cadascuna pertany a un estament diferent, la imatge ens mostra un noble i un eclesiàstic maltractant un home del tercer estat per alguna raó económica segurament.


2)Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.

-Primerament: el tercer estat ocupaba un 95% de la població i podien causar una gran revolta, amb això, una de les raons per causarla, era que cada vegada els privilegiats cobraven més impostos als pagesos i per culpa de les males collites no tenien suficients diners ni per menjar.

3)Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al
final de l’Antic Règim.


- Les contradiccions socials

De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.

- La crisi de l'estat

França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.





- Les noves ideologies

la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...

Treballa amb el text:

1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles
de la Declaració de Drets de l’Home?

-principis: Els homes neixen liures i iguals en drets, l'objectiu de qualsevol política és la conservació, la llei és l'expressió de la voluntat general

-drets: llibertat, propietat, la seguretat, la resistència a l'opressió, els ciutadans tenen el dret de concórrer la seva formació personalment o per mitjà de representants.


Treballa amb la imatge:

1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta-
ment representa cada un?

- El compte de Mirabeau, Robespierre, Bailly, president de l'Assamblea, un monjo, un abat i un pastor protestant, Gerard (un pagès) i el poble.

- El compte de Miabeau, Robespierre i Balli, el president de l 'Assamblea, representaven als privilegiats. EL monjo, l'abat, el pastor protestant, el pagès i el poble representaven als no privilegiats.

2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?

Es va reunir amb la intenció d'un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estatals Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.

Enviado a la(s) 12:25 del miércoles

Treballa amb la imatge:

1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en
aquest gravat.




(NO ESTÀ ACAVAT)

L'època Napoleònica

Aquí os deixo uns videos amb una petita introducció de com era aquesta època:

La nova Constitució va trobar l'oposició de grups monàrquics i jacobins. Hi va haver diferents revoltes que van ser reprimides per l'exèrcit, la qual cosa va motivar que el general Napoleó Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, donés el 9 novembre 1799 un cop d'estat (18 de Brumari) instal • lant el Consolat. [edita] El Consolat Article principal: Consolat (França) El Consolat donava a Napoleó de forma efectiva poders dictatorials, tancant amb això el capítol històric de la Revolució Francesa. El càrrec de cònsols el ostentar Napoleó Bonaparte, Sieyès i Ducos temporalment fins el 12 de desembre de 1799. Posteriorment, Sieyès i Ducos van ser substituïts per Jean Jacques Régis de Cambacérès i Charles-François Lebrun, que van seguir en el càrrec fins 1804, quan Napoleó va ser coronat emperador dels francesos. [edita] Primer Imperi Article principal: Primer Imperi Francès El Primer Imperi Francès, conegut comunament com l'Imperi Napoleònic, cobreix el període de la poderosa irradiació i dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I, Emperador dels francesos i Rei d'Itàlia. Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre la fi del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica, encara que posteriorment va viure un epíleg entre el període dels Cent Dies (1 de març de 1815) i l'abdicació final de Napoleó, el 22 de juny de 1815. És aquest un període de la història de França caracteritzat per les ferotges campanyes bèl.liques que li van ser imposades a sang i foc, promogudes i finançades totes per Anglaterra, i executades per procuració pels seus aliats continentals al llarg de set coalicions internacionals. Aquests conflictes són coneguts com guerres napoleòniques, però aquesta expressió enganyosa i incorrecta històricament ha estat fortament rebatuda en anys recents, i en l'actualitat comença a difuminar en profit del terme més apropiat de «Guerres de Coalició». El nou govern instaurat, tot i ser una monarquia, millorava les condicions de vida del tercer estament, atorgant-los drets i obligacions morals i cíviques iguals als altres dos estaments (el clergat i els nobles); el qual Napoleó va rebre un gran suport popular.

La nova Constitució va trobar l'oposició de grups monàrquics i jacobins. Hi va haver diferents revoltes que van ser reprimides per l'exèrcit, la qual cosa va motivar que el general Napoleó Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, donés el 9 novembre 1799 un cop d'estat (18 de Brumari) instal • lant el Consolat. [edita] El Consolat Article principal: Consolat (França) El Consolat donava a Napoleó de forma efectiva poders dictatorials, tancant amb això el capítol històric de la Revolució Francesa. El càrrec de cònsols el ostentar Napoleó Bonaparte, Sieyès i Ducos temporalment fins el 12 de desembre de 1799. Posteriorment, Sieyès i Ducos van ser substituïts per Jean Jacques Régis de Cambacérès i Charles-François Lebrun, que van seguir en el càrrec fins 1804, quan Napoleó va ser coronat emperador dels francesos. [edita] Primer Imperi Article principal: Primer Imperi Francès El Primer Imperi Francès, conegut comunament com l'Imperi Napoleònic, cobreix el període de la poderosa irradiació i dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I, Emperador dels francesos i Rei d'Itàlia. Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre la fi del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica, encara que posteriorment va viure un epíleg entre el període dels Cent Dies (1 de març de 1815) i l'abdicació final de Napoleó, el 22 de juny de 1815. És aquest un període de la història de França caracteritzat per les ferotges campanyes bèl.liques que li van ser imposades a sang i foc, promogudes i finançades totes per Anglaterra, i executades per procuració pels seus aliats continentals al llarg de set coalicions internacionals. Aquests conflictes són coneguts com guerres napoleòniques, però aquesta expressió enganyosa i incorrecta històricament ha estat fortament rebatuda en anys recents, i en l'actualitat comença a difuminar en profit del terme més apropiat de «Guerres de Coalició». El nou govern instaurat, tot i ser una monarquia, millorava les condicions de vida del tercer estament, atorgant-los drets i obligacions morals i cíviques iguals als altres dos estaments (el clergat i els nobles); el qual Napoleó va rebre un gran suport popular.

El retorn de la moderació; el director 1794-1796

El 1794, Robespierre va procedir a executar a ultra-radicals ja jacobins moderats. La seva popularitat, però, va començar a erosionar. El 27 de juliol de 1794, va passar una altra revolta popular contra Robespierre, recolzada pels moderats que veien perillós el trajecte de la Revolució, cada vegada més exaltada. El poble, d'altra banda, es rebel contra la condició burgesa de Robespierre que revolucionari abans, ara persegueix Verlet, Leclerc i Roux. Els membres de la Convenció van aconseguir convèncer el «Pantà», i enderrocar i executar a Robespierre juntament amb altres líders del Comitè de Salvació Pública. La Convenció va aprovar una nova Constitució el 17 d'agost de 1795, ratificada el 26 de setembre en un plebiscit.La nova legislació conferia el poder executiu a un Directori, format per cinc membres anomenats directors. El poder legislatiu seria exercit per una assemblea bicameral, composta pel Consell d'Ancians (250 membres) i el Consell dels Cinc-cents.